Correu a Pere Fontanals i Bosch en anglès en francès en espanyol

dimarts, 19 de febrer del 2008

Vot en blanc

De fa dies que hi penso i cada dia que passa estic més convençut de la necessitat de votar en blanc. Ahir anava a dormir llegint el comunicat on la CUP de Manresa anunciava la seva absència al ple perquè l’alcalde Camprubí no els deixava presentar una moció en favor d’ANB i PCTB arran de tots els trucs de màgia que s’han fet des de Madrid per evitar que es poguessin presentar a les eleccions. L’excusa, la burda excusa és que fa deu anys es va arribar a l’acord tàcit entre les formacions polítiques de llavors de no presentar mocions en el darrer ple abans de qualsevol contesa electoral. No m’estendré en el detall perquè ho explica perfectament Jordi Masdeu en el seu bloc. Només destacar que cap de les cinc formacions polítiques homologades va gosar contradir l’alcalde.

Ahir també llegia Marc Arza defensar en el seu bloc, no sense crítiques, l’indispensable vot en blanc i és curiós repassar els darrers esquetxos de Poliblocs per adonar-se’n que no és una opció descabellada fins i tot per a molts militants. El vot en blanc dipositat des de la responsabilitat i havent pensat bé les seves conseqüències és una eina que tenim per a significar el nostre disgust, la nostra voluntat de votar, el nostre encaix en un sistema democràtic que malgrat tenir moltes mancances i sofrir encara de nombroses irregularitats ens permet influir en el nostre futur. No he votat mai en blanc però aquesta vegada vull que el meu vot destaqui. No com un vot de ràbia ni com un vot de càstig, sinó com una manera de mostrar el meu desencant per com s’estan portant les coses. Sóc conscient que la majoria del vot en blanc (que no pas de l’abstenció) vindrà de mans de catalanistes d’esquerres i ja m’està bé.

Ja m’està bé que ERC vegi que té mercat més a l’esquerra, més cap al sobiranisme. D’una altra manera, oferint als republicans el vot de disgust acabaran per creure que ja ho fan bé i s’inclinaran encara més cap a les posicions còmodes on es troben ara. Mal favor fa al país aquell que ofereix un vot crític al seu partit de tota la vida creient que evita un mal major. Mal favor fa al país i mal favor fa al partit ja que mai visualitzarà el descontent per la seva gestió. Un país que ha aguantat tot i els vuit anys d’Aznar i els altres d’hipocresia socialista no li vindrà ara de fer d’àrbitre d’un encontre en terres foranes. Abans era una possibilitat, ara és un convenciment: jo voto en blanc.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Des del profund respecte de la teva opció personal i arribant a compendre els arguments...
No deixo de quedar-me perplex que la millor forma de canviar les coses sigui la del vot en blanc. Per algú que com tu té una consciència clara i ferma, crec que és una contradicció. Si defenses que el vot en blanc pot fer que canviin algunes coses, perquè milites activament en una ideologia?
La lògica seria que també fossis una persona passiva sense cap implicació en res, així canviarien les coses....
Sincerament, el teu vot en blanc, que lamentablement només sortirà a les estadístiques poc ajudarà a Catalunya.
Si la satisfacció consisteix en veure com el vot en blanc creix fins a un % remarcable, realment serà una satisfacció pírrica i amb conseqüències nul·les.

Anònim ha dit...

Pot ser més que el vot en Blanc hauria d'existir un vot negatiu, és a dir un vot contra, un vot que restés, això potser ajudaria més que el vot en blanc. Tot i així coincideixo amb el comentari anterior, el vot en blanc no soluciona res. A més el vot en blanc, explique-ho bé, se suma a la majoria, encara és més, el pitjor que pogués acabar al PP o al PSOE, no.!!

Anònim ha dit...

El comentari anterior té molta raó. Jo votaria contra el PSOE. I és que a falta d'un partit que em motivi a votar-lo jo em dedicaré a fer campanya contra aquest partit.

Anònim ha dit...

En canvi el vot en blanc en les darreres conteses electorals ha servit perquè tots els mitjans de comunicació parlessin de la distància creixent entre la ciutadania i la nostra classe política. Entenc la por dels que defensen el contrari, però precisament ERC va poder augmentar la seva presència pública perquè va saber canalitzar aquest malestar. Us enrecordeu de les mans netes? Us enrecordeu qui ens criticava dient que no érem una partit "madur", "gran"? No us sembla que són més pròpies de partits de dretes algunes de les polítiques dutes a termes per determinades conselleries: educació, universitats, etc.? Més que mai parlem de mercat i poc de societat i és vergonyós que algunes d'aquestes polítiques les tirem endavant nosaltres. Això no vol dir res dels esforços que molts regidors i regidores o persones que treballen des de l'administració del govern duen a terme. Però insisteixo, el més greu i dramàtic és que no només perdem oportunitats des del punt de vista nacional amb les nostres polítiques o les nostres passivitats, sinó sobre tot en el terreny social. Quan ens podrem declarar com el partit de les esquerres de Catalunya? Ocuparem així l'espai del PSC, només amb crides sobiranistes, sense contingut moltes vegades al darrere? En realitat, això em recorda a CiU. No sé si votaré en blanc o amb una agulla al nas a ERC,però el que és trist és aquesta manca de capacitat crítica respecte de temes que clamen al cel.

Dessmond ha dit...

Si un vot en blanc pogués tenir traducció amb un escó en blanc, potser.
Però votar en blanc el que fa és treure possibilitats de sortir escollit un diputat català, que en el pitjor dels casos no serà beligerant vers Catalunya. Potser serà inútil, però no beligerant.
Votar en blanc és molt respectable. Però és el més semblant a l'eutanàsia activa que conec. Limitar-te encara més sense aplicar aquesta teràpia a qui realment no et deixa viure lliurement és una tàctica poc meditada. Molt respectable, però poc realista.

Jordi Masdeu ha dit...

Tots els arguments que exposeu són vàlids, però a mi em sembla que oblideu una qüestió. En aquestes eleccions milers de bascos no podran votar el partit que els representa, perquè l'estat espanyol els ha prohibit la participació. Això no és democràcia, i votar, ni que sigui en blanc, significa legitimar aquest sistema. Si hi hagués alguna opció vàlida, valdria la pena votar, però fer-ho per inèrcia em sembla un error. Molta gent ha votat ERC en altres ocasions sense ganes, només perquè l'independentisme electoral seguís pujant; però la gent ja està molt cremada, i em sembla que hi ha molts desencantats.

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Honestament només vull fer una pregunta: Si ERC (o qualsevol força) acaba rebent els mateixos vots que fa quatre anys, què canviarà en la política d'aquell partit? Com s'enteraran que ho han fet malament? Com sabran que volem més política social? Com els arribarà el nostre descontent per la seva tovesa nacional?

Si a sobre puja substancialment el vot en blanc sabran que la nostra no-votació no és perquè hem anat a esquiar, ni perquè teniem un casament, ni perquè ens haguem dormit després d'anar de marxa,... És una manera de visualitzar que no els hem votat per voluntat pròpia, no per descuit.

YuriBCN ha dit...

Escenari volgut?
Si tots els sobiranistes, independentistes i nacionalistes votessin en blanc, què en sortiria? Doncs que al Congrés no hi hauria ni un representant d'aquests: només hi hauria PP, PSOE, UDC,...
El l'escenari que volem? De què serviria?
Ara pensem en un altre escenari: ERC treu 20 escons (per exemple). ERC tindria la mateixa actitud d'aliances? CiU es comportaria de la mateixa forma? Els congressistes del PSC continuaria igual?
Quin escenari ens interessaria més?

Anònim ha dit...

Com puc decidir a quina opció política votar si els pactes posteriors poden deixar en no res tot el que han predicat ? No se si la millor opció és el vot en blanc, però jo també sento la necessitat de fer sentir el meu disgust. No s'hi val que ara ens omplin el cap d'idees meravelloses i que un cop tinguin el nostre vot a la butxaca crequin que és un xec en blanc per quatre anys.
He arribat a la trista conclusió que un cop acabada la dictadura, els partits tenien la fita comuna de consolidar les institucions democràtiques, cada un des de les seves pròpies posicions. Però ara cada vegada veig més clar que l'únic que els mou és la lluita pel poder a qualsevol preu. I en aquesta lluita ens faran servir com voldran a canvi del nostre vot.
El més fotut de tot plegat és veure com els meus, els que he votat tota la vida, també s'han enfilat en aquest carro.

Anònim ha dit...

Els politics sempre diuen: "si als votants no els està bé el què hem fet en quatre anys, ja ens ho faran saber a les properes eleccions". I com es fa saber això? vot en blanc afavoreix el partit més votat, no anar a votar no és legítim si creiem en la democracia, què hem de fer? a qui hem de votar?
A EEUU diuen: a quin dels candidats li compraries un cotxe de segona ma? el que et demanen és qui et mereix més confiança, però veritablement hi ha algun partit que ens la mereixi? per part meva no.Estic molt decepcionat de la politica... destitucions de persones molt competents en bombers perquè no "s'és de confiança", o no s'és del partit? ajudes socials? algu ha cobrat a partir de la Llei de la dependència? han disminuit les desigualtats socials? Com faig constar la meva decepció cap als politics en les properes eleccions?