D’ençà les darreres eleccions municipals i veient que PxC entrava al consistori que el govern de l’Ajuntament de Manresa ha engegat una sèrie de campanyes informatives dirigides a desmuntar tòpics sobre els ajuts que reben els immigrants dels serveis socials. Primer va ser la campanya que desmentia que l’administració local els comprava cotxets pels nens i ara arriba l’estadística freda però clara que demostra que en proporció els immigrants demanen menys ajuts que els autòctons als serveis socials. Aquesta informació mai està de més i es comprèn l’afany vist l’exemple de Vic però tot i així voldria fer algunes consideracions que crec necessàries.
La publicació d’aquesta estadística pot tranquil·litzar la població més sensible però s’assenta en un engany buscat des de la regidoria alhora que estableix unes bases per a la comparació extremadament perilloses. Escric que és un engany buscat perquè les dades de l’estudi es fan sobre el total de la població immigrada extracomunitària quan sabem que la majoria de la gent que es molesta per la immigració no ho fa pels serveis socials que reben els romanesos, els russos o fins i tot els xinesos, sinó pels ajuts que reben els africans. Si l’estudi s’hagués realitzat només amb les dades dels marroquins que tanta nosa fan als intolerants, els resultats haguessin estat molt diferents.
Per això mateix deia que la publicació d’aquesta estadística estableix unes bases comparatives molt perilloses ja que la població hem d’entendre que els serveis socials estan i es donen depenent de la necessitat econòmica i les possibilitats de cada família per sobre d’origen, condició o qualsevol altra arbitrarietat. I qui no entengui això que es manifesti reclamant més pressupost a l’administració pels serveis socials o que iniciï una campanya en contra de que els immigrants puguin ser beneficiaris de la caixa comuna o que es traslladi a Corea del Nord. El que no pot ser és que veient com estan els impostos a Manresa encara haguem de dedicar esforços humans (o sigui diners) a demostrar mamarratxades. Es fa una fotocòpia dels criteris d’ajuda i es reparteix entre els medis per a què ho facin públic. Qui no ho vulgui entendre tampoc ho farà ara ja que és més còmode i fàcil abocar les frustracions sobre el col·lectiu magribí. El que no es pot fer és distreure l’atenció amb jocs de mans i voler cobrir un desencís amb dades equívoques. El tema és aquest: els marroquins reben més ajuts dels serveis socials perquè demostren ser més pobres i perquè ho sol·liciten més. I punt.
Dit això no estaria de més que els agents socials s’estalviessin paternalismes innecessaris i que en alguns casos l’administració fos més curosa controlant el mercat laboral paral·lel que existeix sobretot en la construcció i en el sector primari. D’aquesta manera regularitzaríem moltes relacions laborals, penalitzaríem els mals empresaris i de passada ens estalviaríem veure de tant en tant algun receptor d’ajuda que oficialment no té ingressos però que misteriosament condueix un cotxàs. Potser així s’aconseguiria evitar l’increment de simpatitzants de PxC.
La publicació d’aquesta estadística pot tranquil·litzar la població més sensible però s’assenta en un engany buscat des de la regidoria alhora que estableix unes bases per a la comparació extremadament perilloses. Escric que és un engany buscat perquè les dades de l’estudi es fan sobre el total de la població immigrada extracomunitària quan sabem que la majoria de la gent que es molesta per la immigració no ho fa pels serveis socials que reben els romanesos, els russos o fins i tot els xinesos, sinó pels ajuts que reben els africans. Si l’estudi s’hagués realitzat només amb les dades dels marroquins que tanta nosa fan als intolerants, els resultats haguessin estat molt diferents.
Per això mateix deia que la publicació d’aquesta estadística estableix unes bases comparatives molt perilloses ja que la població hem d’entendre que els serveis socials estan i es donen depenent de la necessitat econòmica i les possibilitats de cada família per sobre d’origen, condició o qualsevol altra arbitrarietat. I qui no entengui això que es manifesti reclamant més pressupost a l’administració pels serveis socials o que iniciï una campanya en contra de que els immigrants puguin ser beneficiaris de la caixa comuna o que es traslladi a Corea del Nord. El que no pot ser és que veient com estan els impostos a Manresa encara haguem de dedicar esforços humans (o sigui diners) a demostrar mamarratxades. Es fa una fotocòpia dels criteris d’ajuda i es reparteix entre els medis per a què ho facin públic. Qui no ho vulgui entendre tampoc ho farà ara ja que és més còmode i fàcil abocar les frustracions sobre el col·lectiu magribí. El que no es pot fer és distreure l’atenció amb jocs de mans i voler cobrir un desencís amb dades equívoques. El tema és aquest: els marroquins reben més ajuts dels serveis socials perquè demostren ser més pobres i perquè ho sol·liciten més. I punt.
Dit això no estaria de més que els agents socials s’estalviessin paternalismes innecessaris i que en alguns casos l’administració fos més curosa controlant el mercat laboral paral·lel que existeix sobretot en la construcció i en el sector primari. D’aquesta manera regularitzaríem moltes relacions laborals, penalitzaríem els mals empresaris i de passada ens estalviaríem veure de tant en tant algun receptor d’ajuda que oficialment no té ingressos però que misteriosament condueix un cotxàs. Potser així s’aconseguiria evitar l’increment de simpatitzants de PxC.
Publicat a Regió7 el 12 de març de 2008
1 comentari:
Tot aquest tema sobre els rumors de les ajudes als inmigrants, els cotxets etc.. és un bola que s'ha deixat créixer massa.
Àlex
Publica un comentari a l'entrada