Correu a Pere Fontanals i Bosch en anglès en francès en espanyol

dilluns, 31 de març del 2008

Marató administrativa

Demà inicio ben d’hora de matí tota la tramitació per fer la metamorfosi de treballador del Règim General de la Seguretat Social a autònom passant entremig per aturat. Si no vaig errat en els propers dies hauré d’entregar papers en set punts diferents de l’administració i encara em quedaran tràmits per acomplir en el següent mes després de convertir-me en microempresari. Demà començaré amb dos passos a l’OTG, primer per apuntar-me a l’atur i després per sol•licitar la capitalització del quaranta per cent del total dels pagaments que tinc acumulats i el cobriment de les quotes de la Seguretat Social fins a completar el seixanta per cent restant. Abans d’això, és clar, he hagut de preparar una memòria, sol•licitar pressupostos o factures proforma de tota la inversió inicial, omplir formularis i rescatar llibres de família i documentació diversa.

Acabats els tràmits relacionats directament amb la percepció de l’atur hauré d’anar a hisenda a realitzar la declaració censal de l’activitat (model 036 o 037). Després hauré de passar-me per l’Ajuntament a complimentar els impresos de l’impost d’activitats econòmiques tant si he de pagar-los com si no. Un cop tingui el resguard de l’impost municipal hauré de tornar-hi a treure’m la llicència d’activitats. Fins a aquest moment encara no hauré iniciat l’activitat oficialment i hauré d’esperar a que m’arribin tots els papers per donar-me d’alta a la Seguretat Social com a treballador per compta pròpia i acabar amb la comunicació d’obertura al Departament de Treball de la Generalitat aportant libres de registre laboral, comptables i fiscals.

Un cop m’arribi l’import que havia sol•licitat per a la capitalització de l’atur i hagi fet les inversions declarades hauré de recollir totes les factures que demostrin aquestes despeses i adreçar-les a l’OTG per a que puguin comprovar-ne la veracitat. O sigui, sent generós en la previsió trigaré quinze dies a ser reconegut com a autònom i un mes i mig en rebre els diners que en principi haurien de ser per a les inversions necessàries d’inici d’activitat.

Si no tingués cap estalvi em pregunto que menjaríem a casa durant aquest mes i mig i com pagaríem la hipoteca i les despeses habituals. Si em decidís a seguir rigorosament els temps que em marca l’administració m’obligaria a estar de vacances més d’un mes contra la meva voluntat quan entregar la paperassa que em sol•liciten tot just m’ocupa alguna hora. Hauré de presentar documentació duplicada a administracions diferents i no podré aprofitar el temps per la lentitud burocràtica. Si això em passa per voler donar-me d’alta d’autònoms no vull ni imaginar els passos necessaris per constituir una societat una mica més complexa. Entenc que cada administració responsable ha de conèixer la meva existència però en l’època de la digitalització no crec que sigui molt difícil d’imaginar l’alta automàtica d’activitats via internet. Si després entre departaments i administracions han de duplicar i repartir documentació ja s’ho faran internament; mentrestant el ciutadà podrà estar treballant que, en definitiva, és el que pretén.

3 comentaris:

Marc Vidal ha dit...

sort!

Anònim ha dit...

Felicitats Pere !!! per haver encertat, quan et van preguntar abans de neixe, el lloc de la teva “fabulosa” nacionalitat !!!
Tota aquesta “paperassa” que descrius és un “bé de Deu”, gaudeixes d’uns drets que molts dels nostres conciutadans, al no saber triar en el seu moment, no tenen.
El mateix és el que volia fer un pobre treballador de nacionalitat “x”, perquè ja tenia pactada una futura feina en que podria treballar d’autònom i necessitava, previ l’atur, la capitalització per invertir en la compra de la furgoneta (inversió necessària pel desenvolupament de la seva nova activitat).
Amb els seus papers amb regla, “x” + salaris impagats i inexistència de “finiquito”: simplement quan va arribar al seu lloc de feina “hi havia un altre”. Es va dirigir a un dels 2 sindicats majoritaris “XXX”: li van cobrar (2 cops), mai no el va atendre cap advocada/t i, per més “INRI”, van esgotar els 20 dies de termini per fer reclamació pertinent: no podrà gaudir de tot el que tu gaudiràs pel fet de la teva nacionalitat! I en dono “fe” del to “racista” en que la senyora, de les que també van triar el lloc de naixement encertat, va utilitzar al dirigir-se amb ell.
Com han viscut i viuen des del gener ell + la seva parella?: pagant pis, menjant, enviant peles a la iaia al seu país per la manutenció de les dues nenes, et.etc.
FÀCIL: la sra. em va ensenyar les palmes de les mans, plenes de cicatrius mig sagnants, de tant posar benzina i fregar.............
La meva utopia: ojalà! s’acabi algun dia la discriminació de les persones pel lloc de naixement (he fet memòria i, almenys a mi abans de neixe ningú em va dir que triés el lloc: poder hauria de menjar + cues de panses per recuperar memòria!)

Pere Fontanals i Bosch ha dit...

Rosalia,

Una cosa no treu l'altra. La meva és una aventura que enceto amb ilusió i més que queixar-me mostro coses millorables. Ja ho sé que si miro al meu voltant trobaré persones que estan pitjor que jo, però aquest fet no treu que pugui reclamar una finestreta única.

De fet, aquest exemple que poses segurament no s'hagués donat si la persona que dius hagués pogut capitalitzar l'atur en pocs dies i no en un mes i mig. Hauria tingut la frugoneta en poc temps i no se li hagués avançat ningú.