En uns dies que el vídeo protesta del PP sobre la situació del castellà a les escoles catalanes està ocupant més espai del que en realitat li pertocaria en aquesta cursa desenfadada per captar votants de Ciudadanos, la diputada Carina Mejías assegura que la immersió lingüística a Catalunya posa en perill el castellà culte, sense advertir que també el català culte està en perill i la matemàtica quàntica i la física atòmica si el marc en el que hem de fer l’observació és el de la població general. L’escola primària i secundària ha de dotar l’alumne de les eines que facin possible despertar la curiositat i l’interès cap al coneixement. En qualsevol matèria. No es pot pretendre aprofundir fins a les arrels d’una assignatura debilitant la base de les altres assignatures.
Que jo sàpiga a les escoles catalanes s’estudia Lope de Vega igual que s’estudiava quan jo anava a escola i Góngora en un capítol que s’aprofitava per repassar una pila de recursos literaris que usava l’autor en competència directa amb Quevedo. Em pregunto quant més ha d’aprofundir en aquest tema un alumne que a la següent hora li tocarà fer derivades però que no estudiarà la Teoria de la Relativitat fins a l'últim curs, si és que l’arriba a estudiar. Obviant que tot coneixement és important, si hagués de triar abans preferiria que les meves filles comprenguessin la importància de la teoria d’Einstein que no pas que em sabessin recitar tres poemes d’aquest complex escriptor.
Perquè d’això es tracta a l’escola no especialitzada: d’anar sembrant inquietuds culturals al jove i esperar que alguna fructifiqui no necessàriament des d’un punt de vista professional, que també, sinó des d’un interès voluntari per la cultura. Si més tard aquest alumne vol aprofundir en la lectura de castellà culte ja trobarà la manera de proveir-se a la biblioteca o d’estudiar filologia hispànica a la universitat.
Això no treu que durant les dues hores setmanals l’estudi del castellà a les aules de les escoles catalanes ha de corregir les pronunciades deficiències lingüístiques que reben els nostres fills dels nombrosos canals d’entrada que tenen. També degut a la seva persecució perpètua i com a mecanisme d’autodefensa el català té una aplicació molt més severa quant a normativa que el castellà que es parla en el nostre país i això només beneficia la mixtura d’ambdues llengües i la pèrdua d’incidència de la més feble. Certes postures dogmàtiques que es viuen a la nostra terra no ja en favor de la nostra llengua, que és comprensible i malauradament necessari, sinó més aviat en contra de la castellana aprimen les nostres possibilitats culturals i ens fan menys lliures.
Tant important com conèixer perfectament la llengua castellana convencional és tenir clar en quin àmbit lingüístic ens movem, en quin país som. Alguns diran que això és política, si em permeteu la llicència, jo en diré Educació per la ciutadania.
Que jo sàpiga a les escoles catalanes s’estudia Lope de Vega igual que s’estudiava quan jo anava a escola i Góngora en un capítol que s’aprofitava per repassar una pila de recursos literaris que usava l’autor en competència directa amb Quevedo. Em pregunto quant més ha d’aprofundir en aquest tema un alumne que a la següent hora li tocarà fer derivades però que no estudiarà la Teoria de la Relativitat fins a l'últim curs, si és que l’arriba a estudiar. Obviant que tot coneixement és important, si hagués de triar abans preferiria que les meves filles comprenguessin la importància de la teoria d’Einstein que no pas que em sabessin recitar tres poemes d’aquest complex escriptor.
Perquè d’això es tracta a l’escola no especialitzada: d’anar sembrant inquietuds culturals al jove i esperar que alguna fructifiqui no necessàriament des d’un punt de vista professional, que també, sinó des d’un interès voluntari per la cultura. Si més tard aquest alumne vol aprofundir en la lectura de castellà culte ja trobarà la manera de proveir-se a la biblioteca o d’estudiar filologia hispànica a la universitat.
Això no treu que durant les dues hores setmanals l’estudi del castellà a les aules de les escoles catalanes ha de corregir les pronunciades deficiències lingüístiques que reben els nostres fills dels nombrosos canals d’entrada que tenen. També degut a la seva persecució perpètua i com a mecanisme d’autodefensa el català té una aplicació molt més severa quant a normativa que el castellà que es parla en el nostre país i això només beneficia la mixtura d’ambdues llengües i la pèrdua d’incidència de la més feble. Certes postures dogmàtiques que es viuen a la nostra terra no ja en favor de la nostra llengua, que és comprensible i malauradament necessari, sinó més aviat en contra de la castellana aprimen les nostres possibilitats culturals i ens fan menys lliures.
Tant important com conèixer perfectament la llengua castellana convencional és tenir clar en quin àmbit lingüístic ens movem, en quin país som. Alguns diran que això és política, si em permeteu la llicència, jo en diré Educació per la ciutadania.
![Connexions [From Tarragona]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqwfyKO0Vt9Mf33P0zOuRzNDf8lvUa9n5bNJkDrOaD4Ft_Os2PjnRg2JhI6obbMrreK6CDWNRNLqRa5kp9_85AwQwZG84ew_8_D0unaL7evngR5Vfk5-puXqgSc0foHEOYTiKoTi_XJ_f/s240/tondorotondo.png)
.jpg)
.gif)
2 comentaris:
Que xafin les aules de llocs amb molta població i que vegin la quantitat ingent de professorat que no te més remei que utilitzar el castellà perquè senzillament ni l'entenen.
Evidentment, Eduard, no és a això al que em refereixo en la defensa del castellà, sinó en el simple fet que no sigui vist per molts pares com una assignatura odiosa.
Ensenyar bé el castellà en les dues setmanals que hi ha assignades per a això no treu que cregui que s'ha d'aplicar la immersió lingüística fins i tot amb més severitat del que s'aplica.
I tant de bò em sortissin també tant preparades les meves filles d'anglès com ho sortiran de castellà. Una cosa no treu la altra.
Publica un comentari a l'entrada