Una poca-soltada a la Catosfera

Anava aquest diumenge a Granollers per assistir a l’última jornada de la Catosfera amb la intenció d’aprendre dels ponents, de l’organització i de conèixer en persona Saül Gordillo i Marc Vidal cara a la propera organització de les jornades de la Bagesfera que hem de celebrar el febrer i març pròxims a Manresa. Pensava que no faria falta que escrigués a La muntanya russa cap entrada temàtica doncs tant des de l’organització com des dels distints blocs del país s’està informant abastament sobre aquesta trobada.

I aquesta intenció de no escriure seguia així fins el darrer moment del matí d’avui diumenge quan en el torn de preguntes de la taula sobre la influència real dels blocs ha agafat el micròfon (disculpeu-me però no recordo el nom) un blocaire que s'ha presentat com a col·laborador de La Vanguardia i ha deixat anar una poca-soltada més digne d’una persona que no coneix el món del bloc que no pas d’un blocaire professional.

En resum aquest col·laborador s’ha presentat com un doble pecador perquè es guanya la vida amb el seu bloc i a més l’escriu en castellà i en la seva intervenció ha reconegut no entendre el sentit de les jornades de la Catosfera ja que la millor manera de fer els blocs influents no és pas tancant-se en una llengua petita i local com la catalana. Que si de veritat es pretenia influir en la societat el castellà era una llengua molt més coneguda a nivell mundial i que assegurava moltes més visites. Aquesta intervenció que no hauria de superar la categoria d’anècdota m’ha ressonat en el cervell tot el camí de tornada a casa i la transcric disculpant-me d’entrada per com més que una entrada d’interès general la rebato per primera vegada en el bloc com a fórmula terapèutica per buidar-me el pap. Voldria dir-li a aquest blocaire que la seva apreciació de principi a final és d’una mostra de mala educació supina cap a tots els presents a la sala.

Primer de tot perquè fent la broma de definir-se pecador per cobrar i escriure en castellà el seu bloc pressuposa que els catosfèrics som una espècie de romàntics del bloc. Romàntic en la pitjor accepció del diccionari. Allò que definiríem com a purità malaltís, com a dogmàtic intolerant o, en definició més moderna, com a friki estereotipaire. Pel què a mi fa i em sembla que és una opinió compartida per tots els catosfèrics amb els que he tingut oportunitat de parlar només puc sentir sana enveja del fet que cobri per administrar un bloc. I sobre el fet que sigui en castellà sento una profunda indiferència. Una indiferència tant gran com sento pel fet que un bloc tingui fotografies o no en tingui o estigui millor o pitjor decorat. Només em pregunto que feia un blocaire com aquest en unes jornades encarades als blocs en català.

Sobre el seu consell de que hauríem d’escriure en castellà per a ser més influents qualsevol tòpic que pugui utilitzar per rebatre’l pujaria el nivell de la seva apreciació. Potser hauria d’observar que de tots els blocaires que escrivim en català i que érem presents a la sala amb vostè cap ni un li hem insinuat com ha de fer la seva feina i en canvi vostè, que era sol en l’opció castellana, a la primera de canvi no ha perdut l’oportunitat de doctorar-se amb consells que ningú li ha demanat. Només espero que com a blocaire professional tingui l’oportunitat de pensar abans els seus escrits perquè si són de la mateixa profunditat que les seves expressions orals ja pot anar preparant memòria supletòria per aguantar tots els comentaris de resposta.

Com no podria ser d’altra manera vull aprofitar aquesta entrada per a felicitar l’organització de les jornades i recordar que a partir d’ara ens posem ja definitivament a acabar d’arrodonir la posta de llarg de la Bagesfera.